Antecedents històrics d'una ciutat intel·ligent
Potser una de les
coses més impressionants dels treballs de l’enginyer Ildefons Cerdà (23
de desembre de 1815 – 21 d’agost de 1876) és la seva visió de futur d’una
Barcelona sostenible, amb la proposta de l’Eixample on resol els conflictes
d’higiene, salubritat, mobilitat i cohesió social. Cercava que l’espai públic
tingués els usos i funcions que els hi són propis.
Durant 150 anys, el model de Cerdà ha determinat la morfologia de Barcelona amb les amplades grans dels carrers (proporcionades entre la vorera i les calçades), ús de xamfrans (per millorar el trànsit i la mobilitat), recuperació d’espais públics (zones verdes i de descans), edificació baixa i igualitària (sense classes socials separades), equipaments i serveis (comerç, centres educatius, etc.), illes obertes i jardins interiors pensats inicialment per als veïns.
Cerdà volia donar prioritat a les persones per sobre dels carrers i els edificis.
A mode d’exemple els experts en aquest tema expliquen que l’únic component que li mancava al disseny de Cerdà era la instal·lació de fibra òptica.
Durant 150 anys, el model de Cerdà ha determinat la morfologia de Barcelona amb les amplades grans dels carrers (proporcionades entre la vorera i les calçades), ús de xamfrans (per millorar el trànsit i la mobilitat), recuperació d’espais públics (zones verdes i de descans), edificació baixa i igualitària (sense classes socials separades), equipaments i serveis (comerç, centres educatius, etc.), illes obertes i jardins interiors pensats inicialment per als veïns.
Cerdà volia donar prioritat a les persones per sobre dels carrers i els edificis.
A mode d’exemple els experts en aquest tema expliquen que l’únic component que li mancava al disseny de Cerdà era la instal·lació de fibra òptica.